Avui,
després d’estar tot el matí fent el mandra per l’habitació de l’hostal m’he
obligat a sortir al carrer sense cap objectiu, simplement caminar. No començo
les classes fins dilluns que ve, per tant, estic lliure (però també sola) a
Pori. A l’hostal he pogut parlar superficialment amb algunes persones, perquè
es comparteix la cuina i el menjador, però res més. He sortit de la meva
habitació amb un mapa de Pori i m’he l’he guardat dins la butxaca en cas de
necessitar-lo (la meva orientació és pèssima).
M’he
limitat a voltar i fixar-me en coses. Un fet que m’ha cridat l’atenció és que
he creuat sis carreteres principals (estava al centre) i en cap m’hi he trobat
semàfor. Només un senyal pels conductors que indica que per allà hi creuen vianants.
I sorprenentment, quan el conductor/a em veia parava, i era igual que tingués
sis cotxes esperant a darrere. A Finlàndia sembla que ningú tingui pressa.
 |
| Centre comercial a les 18:30h (ja tancaven) |
 | ||
| Aquests senyals estan per a tot Pori. Derrere es veu una mica el riu Raumanjuopa |
Després
de caminar una estona m’he trobat amb el riu Raumanjuopa. El que no sabia es que
es podia travessar el riu, i mentre ho feia, he tingut el pressentiment que
anava a fer una descoberta, perquè pel meu costat ha passat una dona corrent.
I
si, he trobat el que vindria a ser el “Hyde Park” en miniatura, amb esquirols
inclosos. Era el kirjurinluoto central park. Ja he trobat un lloc per sortir a
córrer aquests dies! Hi havia força gent, alguns fent footing, alguns
passejant, alguns seient a la gespa... Malgrat això, regnava el silenci. Hi
havia moltes persones soles, com per exemple una dona fent un picnic compartint-lo amb la brisa. I aquelles que anaven acompanyades semblava que en
comptes de parlar, xiuxiuegessin. Llavors m’he atrevit a fer una cosa que a
Barcelona no hauria fet. M’he assegut sota un arbre i m’he posat a escriure una
estona. Passava un aire fresc que semblava que m'aclarés les idees.
Després
he anat a l’hostal satisfeta de la meva descoberta, i si m’animo demà potser
hi torno amb les bambes posades o amb algun llibre a la mà.
Curiositat: Per dir "hola" en finès es diu "moi". Per dir adéu, "moi moi".
Cançó del dia: "Re:Stacks". Bon Iver.
Bon Iver sembla perfecte pel que descrius! Molts petonets ju :)
ResponderEliminarI tant!! Petons frescos per a tu :-)
EliminarNo em sorpren el que descrius. Les ciutats filandeses son espaioses i estan en voltades de natura. A diferència de Barcelona, densa i massificada, tens molt d'espai i no has de disputar-lo a ningu per ocupar un lloc. Puc imaginar que t'hauria passat a Barcelona si haguessis fet el mateix: Per començar, els cotxes haurien accelerat per no haver-te de cedir el pas o, en el cas que ja tinguessis un peu en la calçada, s'haurien aturat en sec amb la corresponen mirada d'haver-te perdonat la vida. Un cop al parc, hauries trobat grups de gent depredant l'espai i trencat el silenci; nens jugant la pilota, vells queixant-se a crits pel su poc respecte, skeiters lliscant entre ells alients a la seva disputa i energumens apallisant bomgos com si estiguessin en una sala de concerts. En fi, amb un panorama aixi se'm fa dificil que hagessis pugut treure un llibre i delectar-te amb la seva lectura sota l'ombre d'un arbre (Entre altres coses perque sota de l'arbre ja no hi cabries perque, segurament, l'espai l'ocuparia una familia de pic-nic ,amb iaia i iaio inclosos). Per tant, aprofita el moment perque no sap prou la sort que tens
ResponderEliminarQue extrany se'm fa llegir-te amb una opinió tant crítica de la teva estimada Barcelona. Això vol dir que Finlàndia et va impactar més del que m'havia imaginat. Està clar que això és l'altre cara de la moneda. Un petó ben gros!
Eliminar