UN BITLLET PER A REPOSAARI, SISPLAU

Havia sortit de casa amb la intenció d'anar a l’estació de tren a fer-me el carnet d’estudiant pel transport (sí, aquí determinats trajectes et surten al 50% per ser estudiant). De camí, però, em vaig topar amb l’oficina d’informació. Vaig aprofitar i vaig preguntar com anar fins a Reposaari, una illa petita de la qual havia llegit algunes coses i em feia gràcia visitar-la aquest cap de setmana. Tot i això, contra el meu pronòstic, la dona de l’oficina de turisme em va dir (en anglès): "Al cap de setmana no hi ha busos per anar a Reposaari, però si t'interessa en 20 minuts en surt un”. I apa, ja em teniu tornant a l’hostal per agafar quatre coses i corrents cap a l’estació de busos!

Al cap d’una hora vaig arribar al meu destí. M'havia agafat gana (eren les 12h, ja m’estic acostumant al nou horari eh). Vaig trobar una caseta on feien pizzes, i em va anar bé omplir la panxa abans d’anar a visitar Reposaari. Aquesta és la meva senyora pizza:

No feu cas del diari, ja estava sobre la taula. Sembla molt d’intel·lectual fer veure que entenc alguna cosa en finès, però no és el cas.

El primer que vaig fer en sortir d'aquell local va ser anar a buscar un mapa per orientar-me.

 

El meu viatget es pot dividir en dues parts.

La primera, la visita al poble i al port (marcat com a número 1 en el mapa)

Reposaari havia estat un punt culminant en l'exportació de Finlàndia a finals del 1800. Però avui en dia es limita a ser una illa fotogènica, amb un port petit de vaixells, amb indústries relacionades amb la pesca, i una zona ple d'aerogeneradors (14 en concret) creadors d'energia eòlica.

Aquestes són algunes fotografies d'aquesta part:

Fixeu-vos amb els núvols, quina passada! Sembla que reposin sobre una capa transparent.

La segona part està centrada en l'altre banda de Reposaari (marcat com a número 2 en el mapa)

Em va agradar molt més que l'altre. Vaig recòrrer el camí "Linnakepuisto" (marcat en verd al mapa). 

 Per on se'm va creuar per davant un conill.

  I vaig veure una imatge molt espectacular. Ni més ni menys que cignes al mar.

 

(Vaig estar tot el viatge de tornada pensant com podia ser que hi haguèssin cignes al mar -els vaig veure a la X del mapa-. A més, no mentiré, havia provat l'aigua i era dolça. No em quadrava res. Després de buscar per internet vaig trobar la certesa que buscava. L'aigua del golf de Bòtnia és de poca salinitat, i per tant hi poden viure especies d'aigua dolça).

Em va agradar tant el paisatge que vaig voler fer-me una autofotografia. No en sóc una fanàtica, però no és fàcil capturar-se quan s'està sol.

I ja per últim, SORPRESA, em vaig trobar unes trinxeres allà en mig. Aquell caminet no deixava de sorprendre'm. Estava ple de panells informatius, però malauradament tot estava en finès. Només em va quedar clar que s'havien construit en la Segona Guerra Mundial. Allò va ser una fortalesa en defensa dels soviètics.

Curiositat: Si vas en un restaurant a Finlàndia has de saber que si demanes aigua te l'ha portaran amb gas. Si el que vols és aigua mineral és tan fàcil com aixecar-se i servir-te'n tu mateix. Sempre disposen de gerres al costat d'una pica. Aquí, l'aigua mineral no es paga, és de tots/es. En els supermercats passa el mateix. No trobaràs aigua embotellada, totes les que hi ha són amb gas, de gustos inimaginables i refrescos.

Cançó del dia: "Quan tot s'enlaira". Txarango