sábado, 28 de septiembre de 2013

EL MEU PRIMER PACIENT

Ahir em vaig superar. Va arribar un pacient que parlava molt bé l'anglès i mig en broma mig en veritat li vaig dir a la meva infermera: "que bé! aquest podria ser el meu pacient". "Doncs tens raó", em va contestar. I em va donar tota la seva història clínica i la fulla de seguiment. "Aquest serà només el teu pacient. Ei doctor, tot el que estigui relacionat amb el pacient X diga-li a la Júlia". I així va ser com vaig fer d'infermera per primer cop. El meu primer pacient. Vaig prendre constants, fer preguntes, donar-li medicació, posar-li un catèter, portar-lo a rajos X...
Va ser molt xulo, era una gran responsabilitat. A la tarda el vam haver de canviar de planta perquè necessitava estar en àrea més especialitzada. Vaig haver de comentar-li tots els resultats de les proves al pacient, i de portar-lo a la nova habitació, de parlar amb la infermera de la nova planta i donar-li la informació necessària.
I ara bé l'anècdota... Quan vaig acabar de fer el trasllat ja pensava que per aquell dia se m'havia acabat el xollo de poder-me comunicar amb els pacients. I de cop, nova pacient! Anem la meva infermera i jo a fer-li la valoració i la dona em pregunta "d'on ets?" i jo "de Barcelona". I patapam, comença a xapurrejar algunes frases amb castellà. Ja us podeu imaginar la meva cara... La dona parlava un bon anglès i a més a més una mica de castellà! Ahir sense cap mena de dubte va ser el meu dia.
Ah! I Rauma és tant petit que ahir estava fent cua al supermercat i algú em toca l'espatlla. "Ei! Què tal?". Me'l miro, un noi jove, sé que el conec però no l'ubico. "Em... Molt bé, sí. I tu què tal?". "Doncs saps lo de la operació?...". Ostres! Però si aquest noi estava la setmana passada a l'hospital! Si vaig ser jo qui li vaig posar un catèter i el va acompanyar fins al preoperatori!!. "Resulta que no va sortir bé i m'hauran de tornar a operar...". I jo quina llàstima, que em sap greu.... I encara flipava perquè és la primera vegada que em trobo un pacient fora de l'hospital i em ve a saludar. Em va fer molta gràcia.
I bé, ahir vam anar a dormir a casa d'una nova amiga que hem fet. És infermera aquí a Rauma, però originàriament és d'Holanda. Va venir a fer un erasmus i s'hi va quedar. Nit de noies. Vam mirar dues pel·lícules seguides i vam menjar un munt de snaks.

2 comentarios:

  1. Dues ultimes entrades,dos estats d'ànim i així és la vida. I sempre que la feina implica treballar amb persones ,també implica canvis en l'estat d'ànim. Ja saps cap fred,cor fort a la feina,un cop fora cal canviar temperatures i textures. You know what I mean...
    B7s

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, tens raó... Mai saps el què et tocarà veure durant el dia, i he d'estar preparada per a tot. Cada dia hi ha alguna sorpresa, però. B7s voladors.

      Eliminar