Vam arribar a la ciutat a través del mar, i com tots els viatges, aquest cop també va començar així:
Les nostres guies ja ens estaven esperant a la sortida del port. Dues noies joves, estudiants, russes i el més important, molt simpàtiques i atentes. Arribem a l'hostal i m'enamoro de l'espai en menys de deu segons. Era el lloc perfecte. Si volgués escollir la meva casa del futur voldria viure en aquell hostal. Portàvem menys d'1h i jo ja em sentia còmode en aquella ciutat.
Deixem maletes i anem a canviar els euros. De camí ja començo a veure algunes diferències en els cartells de les botigues i els senyals dels carrers. Els caràcters no són els mateixos i no sóc capaç de llegir res. Tota la ciutat és un teixit d'avingudes enormes com podria ser una Via Laietana a Barcelona i caminem a través del riu Neva que em recorda una espècie de Vanècia. Tot és monstruosament gran
Ens recomanen canviar 70€ pels tres dies. Dono dos simples bitllets i em tornen un feix. 1€ equival a 43,4 rubles. Em sento rica.
Després de dinar vam començar el nostre tour:
- Catedral de Sant Isaac, on després de pujar 300 escales vam poder contemplar una vista panoràmica de la ciutat.
- El monument de Peter I, el fundador de Sant Petersburg. Aixafa una serp que representa el signe de Suècia i amb l'espasa apuntant a aquest país, el desafia.
- El Museu Hermitage. Entrem per la plaça on hi ha la columna d'Alexandre i em sento petita dins aquell espai. L'Hermitage? Només us dic que si estigués només un segon contemplant cada quadre hauria de disposar de cinc anys per veure'l tot sencer. Si això no us ha sorprès del tot us afegeixo que dins del museu hi ha un palau sencer, el palau d'hivern. Com que no tinc paraules us deixaré algunes fotografies per a què ho comproveu vosaltres mateixos.
Vam disposar de dues hores lliures per a visitar el museu i les vaig aprofitar per menjar cullerades d'art. Hagués donat el que fos per tenir una persona que m'expliqués alguns dels quadres. Art francès, holandès, italià, alemany, espanyol, belga, japonés, xinés, cultura russa, època antiga, moderna... Tenies l'oportunitat de perdre't entre les sales, i si els quadres no em transmetien res em fixava amb les habitacions.
El que més il·lusió em va fer trobar dins el museu va ser el quadre de "Le danse" de Henri Matisse. Havia vist el quadre previ al definitiu a Nova York, i a l'Hermitage vaig tenir l'oportunitat de veure el definitiu.
- Vam visitar la Catedral de Kazansky.
Vam sopar menjar típic rus per 5€ en un restaurant on atenció! vaig veure gent fumant! I es que a Rússia no està prohibit fumar en espais públics, com em va sorprendre... Seguidament vam prendre una cervesa de marca Russa (no em va apassionar) i ja vam tornar cap a l'hostal amb els cabells empastifats d'olor de tabac.
El matí següent va començar amb una visita al metro. Com?. Doncs que aquí el metro també té el seu què. Primer de tot que no s'entra amb un bitllet, sinó amb monedes (cada viatge 0.60€ aprox.). Segon, les escales mecàniques són més empinades que les de Londres i són les que arriben més profund de tot el món. De fet vam estar a l'estació més profunda de tot el món. He estat molt i molt sota terra!. Jo només pensava en quan tenen pressa i han de baixar (o pujar) totes aquelles escales... Per últim us diré que fins i tot dins les estacions hi ha monuments.
Aquest dia vam agafar el primer bus també, quina diferència!. San Petersburg és una ciutat de contrastos.
El dia anterior vam poder contemplar el palau d'hivern i avui ens tocava el d'estiu (o Palau de Caterina). Les residències dels Tsars no podien ser més notables. Malgrat que durant la Segona Guerra Mundial gran part del palau va ser destrossat l'han anat restaurant fins avui en dia. Han invertit millonades per la perfecte conservació d'aquest palau. Les parets estan cobertes d'or i si us fixeu en la foto la llargada del passadís us podeu fer una idea de la magnitud de l'edifici.
Vam tenir sort que teníem una guia que ens va estar explicant cada sala. En aquell palau hi ha una gran influència d'un artista holandès, però la veritat és que tota la ciutat està construïda a base de diferents dissenyadors d'arreu del món.
En el jardí, però, va passar una de les coses més divertides del viatge. Ens vam trobar a un grup de soldats que estaven de vacances els quals no paraven de dedirigir-nos mirades encuriosides cap a tot el grupet d'erasmus, i com que nosaltres encara ho estavem més vam decidir fer-nos una foto amb ells.
Seguidament vam anar a una església la qual he oblidat el nom original perquè el popular em feia més gràcia: "Ice cream church". És un dels edificis que més em va agradar per ser el més diferent que he vist mai. Tant per dins com per fora. I té una certa màgia ja que durant la Segona Guerra Mundial va caure una bomba dins, però encara avui en dia ningú ha trobat una explicació del per què mai va arribar a explotar...
Tornant cap a l'hostal vam tenir l'oportunitat de veure San Petersburg il·luminada.
Després de sopar i descansar una mica a l'hostal va arribar l'hora de fer la cosa més hortera i a la vegada més luxosa que he fet mai. Vam llogar una limusina!!! Ni més ni menys que 25 persones dins. Vam comprar vodka rus i vam tenir una nit ben entretinguda.
El tercer dia i últim va començar amb una sortida a la fortalesa de Peter&Paul, la San Petersburg antiga rodejada per un mur.
Les guies ens tenien preparada una petita sorpresa, perquè a les dotze en punt des de la plaça principal disparaven un canó que ens va fer trontollar de valent. El soroll va ser impressionant. Antigament es feia igual que avui en dia l'església marca les dotze, i no s'ha deixat de fer per tradició.
Durant el camí de tornada vam passar per davant el museu militar de Rússia on vam poder contemplar alguns canons originals a fora.
Aquella tarda ja marxàvem, quina llàstima!!!
Però us deixaré amb una altre curiositat de San Petersburg... I és que aquesta ciutat està ple de llocs màgics. Així que si algun del desitjos que vaig demanar va ser el de tornar, és probable que es compleixi. I és que una de les conclusions que puc treure d'aquest viatge és que amb una vegada no n'he tingut prou.
Per últim us deixaré una foto on es pot veure escrit el meu nom en rus en una llauna. És el regal que ens van fer les guies! És nutella russa!
No hay comentarios:
Publicar un comentario