INTERNACIONALITZACIÓ DE LA CUINA

Col amb patata i makaraa (salsitxa finesa)

Espaguetis amb tomàquets cherri, alfàbrega i oli d'oliva

 

Avui dedicaré el meu post una altre vegada a la cuina. M'heu d'entendre, ara la cuina forma part del meu dia a dia! En contra el que m'esperava, però, no se'm fa difícil pensar en què cuinar. Està clar que la majoria de les vegades els plats no tenen el mateix gust que els de casa, però igualment sempre intento que siguin bons aparitius i siguin el més equilibrats possible. 

L'únic inconvenient és que no és fàcil cuinar per un sol. Està clar que no vas al supermercat i compres una pastanaga, un carbassó, o dos patates...  Per tant és freqüent que mengi dues vegades o més el mateix plat. Pel dia a dia penso en plats senzills que menjava a casa, o n'intento probar de nous... Tot resulta una descoberta i fins i tot a vegades m'animo a crear-ne de nous!

 

Pollastre al curry amb arròs

Plat inventat utilitzant "sobres" i que m'ha quedat molt bo

Truites de patata!

Amanida de llentiess

Puré de carbassó i hamburguesa

 

A més a més, les dues últimes setmanes hem fet sopars internacionals amb l'equip erasmus. El menjar de la dreta és típic de Baviera, Alemània. Es diu "Schweinebraten mit Knödl". La fotografia de la dreta és del dia del sopar italià. Van fer pizza! El següent dilluns vam fer el sopar català... I aviam què toca la setmana vinent!




I si us pregunteu quin és el menjar típic de Finlàndia... He tingut la oportunitat de menjar mandonguilles de ren, salmó, i el oat porridge! Però encara no he aclarit res respecte els plats típics de Finlàndia. Tot i que prometo trobar la sol·lució anant en algun restaurant!
Ara, l'oat porridge em tenia molt intrigada... Ho vaig descobrir estant de pràctiques. Moltes infermeres s'ho preparaven per esmorzar. La veritat és que no té gaire bona pinta, però en el supermercat vaig veure tota una estanteria de diferents tipus d'avena, així que vaig decidir provar-ho. A més a més, sempre s'hi posen aquesta mena de licor dolç que també em tenia encuriosida. Un dia vaig decidir provar aquest esmorzar i quan les infermeres van veure que li posava llet van riure de valent. Es veu que se li ha de posar aigua... Està bé, el seguent dia ho vaig provar amb aigua i el licor. No em va apassionar. És molt dolç, molt estrany... Sincerament m'agrada més sol i amb llet. Diferents gustos, vaja.

Veieu aquest pastís? Oi que fa bona pinta? Doncs això és el que em trobo cada dia a la planta. Sembla que et mirin i et diguin "bon dia! Menja'm!". Pastissos, pulla (un dolç finés), galetes... I no és fàcil dir que "no". Mare de deu, sucre en vena!! No vull tornar feta una PULLA!

En els supermercats de Finlàndia l'apartat de "làctics" fa tres vegades els de Barcelona. És impressionant la varietat de làctics que tenen. Tenen un munt de tipus de formatges, un munt de mantegues i margarines, de philadelphia amb herbes, pebre, all, amb salmó... Ara, quan arribes a la zona dels iogurts... Em costra trobar-ne un de normal i natural! Hi ha de molts gustos, fins i tot de pera, d'avellana, vainilla, pinya i de tots els tamanys. A més a més tenen diferents textures. Hi ha iogurts que són molt cremosos i encara no em queda clar si és formatge o iogurt, però estan bons!
Els finesos són grans consumidors de làctics. Per a que veieu la diferència, la majoria de persones a l'hora de dinar acompanyen l'àpat amb un got (o dos) de llet i no d'aigua. Em va sorprendre molt la primera vegada. I hi ha algunes infermeres que porten amunt i avall 1L de llet per quan tenen set, en comptes d'aigua...
El iogurt de la fotografia s'anomena mansikkaviili. És molt espés i atipa molt. Està clar que has d'anar en compte a l'apartat de làctics de Finlàndia, és tot un món... I no és la primera vegada que m'emporto a casa un iogurt que resulta ser diferent del que m'esperava.

Una altre cosa que menjen molt a Finlàndia és el salmiakki. És una llaminadura feta de regalèssia i clorur. No m'agrada. Vull dir, en puc menjar però no m'apassiona en absolut. No entenc com hi poden estar tant enganxats. Sovint ho barrejen amb altres llaminadures de menta, maduixa... Ara, quan ho barrejen amb xocolata... Quina destrossa!!! Quina manera d'espatllar el plaer de menjar xocolata!

Bé, i per avui ja us deixo. Aquesta tarda em toca fer maletes. Demà agafo un vaixell cap a San Petersburg! Torno dimarts que ve, així que fins la pròxima! Que demà passeu un bon divendres i bon cap de setmana a tots/es!
Cançó: "Tokyo". Els Catarres