LA CIRERETA DEL PASTÍS

Fa tant de temps que no escrivia que ja no tinc clar que em toca escriure. Així que optaré per dir-vos el que és més important; el meu erasmus ha acabat. I juntament amb això, tot està arribant al seu final. Em dedico a fer per última vegada coses que s'havien convertit en rutines aquests mesos, i això em fa sentir estranya. Per altre banda busco estones per donar peu a esdeveniments o successos que havien quedat pendents. Vull tornar sabent que he tret el màxim profit de tot el meu temps aquí.
Avui he començat a fer les maletes. Quin caos. Demà tornaré la bicicleta i les claus de l'hospital, demà passat els llençols, i visc els últims moments amb el grup... No porto bé això d'haver de dir adéu. És cert que no és just dir un "adéu" rotund als meus nous amics, ja que potser tenim sort i ens trobem en un futur en alguna part del món. Però per a mi, mai tornarà a ser igual que aquests mesos. Ja m'acomiado d'aquest moment. Tot està desapareixent. I per aquesta raó i malgrat que encara no he marxat, ja em sento nostàlgica.
De l'única cosa que em sento afortunada és de ser de les primeres a marxar. Així no hauré de veure com el grup es va dissolent a poc a poc.
Em quedo amb la bona experiència i amb la certesa de saber que si en un futur decideixo marxar una temporada a l'estranger seré capaç d'adaptar-me.
Ja diuen que quan una cosa s'acaba deixa pas a l'inici d'una altre. Dic adéu a l'erasmus per donar la benvinguda a la part més excitant del meu viatge. Porto dies amb Lapònia dins al cap i crec que fins que no hi arribi no m'acabaré de creure que sí, que hi vaig. Les meves peripècies no s'acaben a Rauma sinó que això continua, a molts més quilòmetres cap al nord. Aquest divendres em creu-ho tot Finlàndia amb autocar. Vaig tant al nord que creuaré el cercle polar àrtic. M'espera una mitjana de temperatura de -20ºC. Ja hi ha neu acumulada a totes les ciutats. A les 15h ja és negre nit. Veuré huskies, rens, faré una ruta a la nit amb raquetes de neu, viatjaré fins a Norruega per veure els fiords i banyar-me (si m'atreveixo) a l'Oceà Àrtic, aniré a Rovaniemi, visitaré al Santa Claus real... No m'ho acabo de creure. Us prometo que faré moltes fotografies i escriuré un últim post sobre aquest viatge.
Cançó: "Benvinguts al llarg viatge". Txarango.