El bus cap a Lapònia sortia a les onze de la nit des de la ciutat de Tampere. Com que era la primera vegada que hi estàvem, el nostre pla era passar-hi tot el dia. Després de deixar totes les maletes i bosses en una consigna (perquè portàvem tota la casa a sobre, era l'últim viatge abans de tornar a Barcelona), ens vam posar a caminar. Em va recordar força a altres ciutats de Finlàndia. Però igual que sempre, hi vam trobar petits bars ben guarnits, alguns carrerons amb gràcia, i un mercat interior molt acollidor que marcaven les petites diferències. Va ser un dia entretingut.
El viatge en bus va ser llarg, estàvem creuant tot Finlàndia, però disposàvem d'un kit que vam comprar al Tiger per tres euros que ens va salvar la vida. Era un coixí cervical, un antifaç i uns taps de les orelles. Gràcies a aquests ítems vam dormir molt més del que havíem esperat. I quan al matí del dia següent a les 10h ens van despertar anunciant-nos que ja havíem arribat el primer que vaig veure per la finestra va ser neu. Tot el paisatge colgat de neu. Miressis on miressis era blanc. I per si no hi havia prou, estava nevant. "Waw" va ser el primer que vaig dir. I des d'aquell moment, Lapònia no em va deixar de sorprendre.
La primera parada va ser al "Ranua Zoo". On vam poder veure animals com mussols, llops, guineus, ossos polars, rens, foques, ants... etcètera.
Després vam anar fins a la casa de Santa Claus, el real. I el vam anar a conèixer. Ens va donar conversa en castellà!
Però us diré un secret. I això molts pocs ho saben. Hi ha dos Santa Claus. Creiem que són bessons. Per això van tant ràpid repartint els regals :-P
Després d'aquesta visita el sol ja començava a anar-se'n. Ja rondaven les 15h. Ens quedava l'últim tram en bus fins arribar a Levi i instal·lar-nos a les cabanyes. I en aquesta última tirada, vam creuar el cercle polar àrtic.
El matí següent vam anar a la granja de rens. Ens van donar pulla i cafè dins una cabanya mentre ens explicaven la manera en com tota la família lapona te cura dels rens, com els distingeixen... També ens van descriure les estacions de l'any a Lapònia (que a l'estiu és tot un prat, hi ha un riuet, només hi ha tres hores de foscor...).
I després el més xulo, conèixer els rens i fer un passeig en trineu!
Ah, a les 10h del matí a -22,5ºC, aquesta és la llum que teníem.
La següent parada va ser al safari de huskies. Abans d'entrar ja els sentíem a tots bordar i estaven molt excitats perquè volien córrer. Tenen molta energia. Es llençaven literalment a sobre nostre.
També vam tenir oportunitat de fer una volta amb ells i gaudir de la llum i el paisatge, que em deixava sense paraules.
El primer que vam fer en tornar a la cabanya va ser encendre la llar de foc i fer una sauna. El fred ens havia calat als ossos. Però el dia no s'acabava aquí. Un cop sopats i ben calentons ja estàvem llestos per anar a fer una excursió per la muntanyeta de Levi en raquetes de neu. Vam estar-hi tres hores, amb parada en una cabanya on ens van donar suc calent i makaraa. En alguns trams les cames s'enfonsaven fins als genolls, era molt xulo, i vam tenir oportunitat de caminar en neu verge. De tornada a la cabanya vam fer guerres i vam acabar amb neu dins la roba.
El dia següent ens tocava viatjar fins a Norruega. Vam dinar en el punt més alt de Finlàndia, Kilipisjärvi, des d'on es podia observar un dels paisatges més reconeguts de tot Finlàndia. Després vam arribar fins a Skiboth, un poblet de Norruega. Vaig tocar l'oceà àrtic, i alguns es van banyar. Jo tenia la intenció, però l'aigua estava gelada i ens havíem de canviar a l'aire lliure. Em va quedar pendent.
I què pot haver millor que tornar a casa i que els nostres companys francesos ens sorprenguin amb el sopar fet? Quin detallàs! Era menjar francès, amb molta mantega, patata i farcit de formatge. Moltes calories per recuperar energies.
Després del sopar vam anar en mig del bosc per intentar veure les aurores boreals. Ens havien dit que aquell dia l'activitat era molt intensa i hi havia moltes probabilitats de veure-la. Teniem moltes esperances. Vam estar dues hores esperant-la i mirant les estrelles mentrestant. El cel de Lapònia mai és només negre. Sempre hi distingeixes tonalitats rosades i verdes per tot arreu. Aquella nit vam veure fluctuacions de color, i per tant no sé si he de considerar que he vist les aurores boreals o no. Vam veure llum, però no formes. Així que em va quedar mig pendent.
L'últim dia vam tenir temps lliure. Vaig aprofitar per anar a visitar el poble en les hores de llum i més tard fer bé la maleta. A la tarda vam anar a llançar-nos en trineu per una pendent, i al tornar ja teníem la sauna preparada. Estàvem dins la sauna fins que ja no suportàvem la calor i la tràquea et cremava al respirar, llavors sortíem a fora i ens tiràvem a la neu, rodolàvem i hi tornàvem a dins per agafar caloreta. Aquella nit vam fer festa per acomiadar-nos de Levi, i ja gairebé de Finlàndia també.
No hay comentarios:
Publicar un comentario