EL MEU SOMNI

Aquest matí he tingut un malson. En el somni jo hem despertava. Segur que us ha passat alguna vegada que us desperteu en el somni i realment teniu la sensació que esteu desperts.

Doncs jo estava segura que el meu dia ja havia començat. He volgut mirar l’hora en el meu rellotge i aquí a començat tot. Notava que el meu braç s’havia mogut però veia que continuava en el seu lloc.

D’acord, arribats en aquest punt potser és necessari que us expliqui que fisiològicament a aquest fet se l’anomena “propiocepció”. La propiocepció és una mena de sisè sentit en el que sense la necessitat de mirar els nostres cossos sabem en quina posició es troben. Proveu-ho vosaltres mateixos si voleu. Potser esteu asseguts en una cadira. Si tanqueu els ulls sou capaços de dir en quina posició es troben, per exemple, les vostres cames. Si estan creuades, si les teniu estirades, si tota la planta del peu toca a terra... I no us les esteu mirant.

Bé, doncs ara ja podeu imaginar-vos una mica millor com em sentia. Jo notava que em movia però el braç continuava al seu maleït lloc. I us recordo que estava segura que estava desperta...

He tornat a tancar els ulls i tot tornava a ser negre. “Júlia, no passa res. Ara els obriràs i tot tornarà a ser igual” em deia a mi mateixa. Llavors he tornat a obrir els ulls i m’he volgut aixecar bruscament. Però aquest cop, tota jo m’estava movent però la única imatge que veien els meus ulls és amb la que m’havia despertat. Res coordinava. M’he espantat molt. Tancava els ulls, els obria, em movia... i la imatge seguia sent la mateixa. He començat a plorar.

“Però que em passa? És un problema de la vista o és un problema de la propiocepció? I si en realitat no m’estic movent i només m’ho sembla? Merda, però què em passa? Per què m’està passant això?”. Llavors m’he aixecat del llit. O això creia, clar. Ho anava palpant tot. He decidit tancar els ulls perquè la imatge seguia sent la mateixa.  He arribat fins l’habitació del costat. L’he obert. “Sisplau ajuda’m, m’has de portar a l’hospital, no sé que em passa”. I plorava, plorava i plorava. M’he estirat en el llit, morta de por, i quan he obert els ulls m’he despertat de veritat. El primer que he fet és comprovar que tot estigués en el seu lloc i que quan em movia la imatge també ho feia conforme el que sentia. Tot estava bé. Ara sí que estava desperta. Bon dia.

Cançó: "Guaranteed". Eddie Vedder