EL MEU PRIMER PACIENT

Ahir em vaig superar. Va arribar un pacient que parlava molt bé l'anglès i mig en broma mig en veritat li vaig dir a la meva infermera: "que bé! aquest podria ser el meu pacient". "Doncs tens raó", em va contestar. I em va donar tota la seva història clínica i la fulla de seguiment. "Aquest serà només el teu pacient. Ei doctor, tot el que estigui relacionat amb el pacient X diga-li a la Júlia". I així va ser com vaig fer d'infermera per primer cop. El meu primer pacient. Vaig prendre constants, fer preguntes, donar-li medicació, posar-li un catèter, portar-lo a rajos X...
Va ser molt xulo, era una gran responsabilitat. A la tarda el vam haver de canviar de planta perquè necessitava estar en àrea més especialitzada. Vaig haver de comentar-li tots els resultats de les proves al pacient, i de portar-lo a la nova habitació, de parlar amb la infermera de la nova planta i donar-li la informació necessària.
I ara bé l'anècdota... Quan vaig acabar de fer el trasllat ja pensava que per aquell dia se m'havia acabat el xollo de poder-me comunicar amb els pacients. I de cop, nova pacient! Anem la meva infermera i jo a fer-li la valoració i la dona em pregunta "d'on ets?" i jo "de Barcelona". I patapam, comença a xapurrejar algunes frases amb castellà. Ja us podeu imaginar la meva cara... La dona parlava un bon anglès i a més a més una mica de castellà! Ahir sense cap mena de dubte va ser el meu dia.
Ah! I Rauma és tant petit que ahir estava fent cua al supermercat i algú em toca l'espatlla. "Ei! Què tal?". Me'l miro, un noi jove, sé que el conec però no l'ubico. "Em... Molt bé, sí. I tu què tal?". "Doncs saps lo de la operació?...". Ostres! Però si aquest noi estava la setmana passada a l'hospital! Si vaig ser jo qui li vaig posar un catèter i el va acompanyar fins al preoperatori!!. "Resulta que no va sortir bé i m'hauran de tornar a operar...". I jo quina llàstima, que em sap greu.... I encara flipava perquè és la primera vegada que em trobo un pacient fora de l'hospital i em ve a saludar. Em va fer molta gràcia.
I bé, ahir vam anar a dormir a casa d'una nova amiga que hem fet. És infermera aquí a Rauma, però originàriament és d'Holanda. Va venir a fer un erasmus i s'hi va quedar. Nit de noies. Vam mirar dues pel·lícules seguides i vam menjar un munt de snaks.

DEIXEU-ME CINC MINUTS PER A REFLEXIONAR

Puc dir que tot just estic començant la professió d’infermeria i que en gran part el que estic fent ara només és un tast. Malgrat això, aquestes són les meves segones pràctiques i amb això intento dir que per les meves mans i els meus ulls han passat centenars de pacients, cadascú amb la seva història i la seva patologia.
Estar a emergències em permet veure molta varietat de casos. La majoria d’ells són lleus. Encara que m’he trobat en situacions noves i he vist casos que m’han sobtat molt. Fins i tot puc dir que en certa manera m’han afectat. Tot i que si he de ser sincera, són poques vegades les que un pacient no em transmet res. La gran majoria em fan reflexionar i em remouen alguna cosa per dins. És cert que no m’emporto aquests sentiments a casa. Mai. Però avui un dels pacients m’ha fet reflexionar més del compte.
Era un home molt vell. Extremadament prim. Tant que li podia comptar les costelles a simple vista i distingia tota l’estructura de les crestes ilíaques. La pell seca. Amb una patologia que el feia tenir tot el cos en tensió. No es podia moure. Tenia els braços enganxats al cos i els punys clavats a la barbeta. No tenia dents. Però tenia uns ulls blaus, unes pestanyes llargues, i una mirada innocent com la d’un nen. De fet la meva infermera ha dit “oh my good... he looks like a child...”. I m’ho ha tret de la boca.
Li hem hagut de canviar la sonda de peg. Una sonda que va connectada a l’estomac. Mentre li posàvem deixava anar un xiuxiueig de dolor. I amb la mirada ens deia que allò li feia mal. Quan hem acabat només ha deixat anar un mig somriure. La meva infermera li ha dit si volia alguna cosa i ell ha contestat amb el silenci i una mirada. Encara no tinc clar si no l’ha entès o si no tenia forces per respondre.
Un home estirat en un llit, que algú li dona de menjar, que fa les seves necessitats dins un penyal, que li han de realitzar tota la higiene, que pren una sèrie de pastilles cada dia, que l’ajuden a moure’s i no pot parlar. Un nen. La vida és un cercle tancat. Naixem per acabar en el nostre lloc de partida. Un home que no és res però li continuen funcionant els òrgans. M’agradaria saber què li passa pel cap.
Viu en una caseta a Rauma, dins una comunitat formada de tot d’habitatges especialitzats on una infermera passa visita cada dia. Ara, observo aquest pacient i no puc evitar preguntar-me què fa a casa les vint-i-quatre hores del dia. Esperar a que li vingui la mort?. Tanta medicina per a què? De veritat val la pena allargar tant la vida? Per a tenir vegetals dins un llit?. Ens demanen que siguem empàtics en tots els casos, i no ho critico gens, així s’ha de fer. Però a vegades posar-me a la pell dels altres em causa vertigen. Cap fred, em diuen. La vida pot ser horrible, a vegades.
Cançó: "Blood bank". Bon Iver

CAP DE SETMANA A HÈLSINKI

El cap de setmana passat vaig ser a Hèlsinki.
Vam sortir ben d'hora contemplant aquesta llum per la finestra.

El dissabte ens va fer un dia magnífic. Vam veure l'església del silenci, la luterana i la ortodoxa (ja les havia vist el primer cop que havia anat a la ciutat i gairebé els feia de guia). Després vam anar al mercat on encara s'hi podien trobar fruites de la temporada.

Església luterana

 
Un dels nois havia sentit a parlar d'un hotel des d'on l'últim pis podies veure una bona vista de Hèlsinki. L'"Hotel Torni". Ara, no em vaig sentir gens còmode quan vaig voler anar al lavabo.

Després vam passejar una estona i es notava que érem guiris.

Mentre caminàvem ens vam trobar amb una llibreria preciosa. La portaven dues noies joves, simpàtiques i amb moltes ganes. Ens van animar a entrar tot i que a mi no calia que em convencessin de res, ja feia estona que l'havia trepitjat i em queia la baba passejant per les diferents sales. Hi havia llibres de segona mà en diversos idiomes. Llibres dins de caixes, col·locats a prastatgeries, una sala per grups de lectura... Era un lloc on t'hi senties còmode.

A la nit un dels italians va proposar de fer ell la pasta, i qui li diu que no? Aquest és el resultat. Estava boníssim.

A la nit vam conèixer un grup de francesos que s'allotjaven al mateix hostal i vam sortir junts de festa en un local. Jo vaig beure una sidra que vaig comprar al supermercat (i em van demanar el DNI!). M'agrada molt la sidra que tenen aquí, fins i tot més que la cervesa.

L'endemà al matí vam anar caminant fins al parc de sibelius i allà vam fer un picnic.

A la tarda vam prendre un cafè al centre i vam tornar cap a Rauma. L'endemà ens tocava pràctiques a les 7:00h del matí...
Ara, vam tornar tal com havíem vingut, gaudint d'aquests magnífics paisatges.

Curiositat: Els majors consumidors de cafè de tot el món són els finesos.
Cançó: "Let there be love". Christina Aguilera

RATLLANT FITES DE LA LLISTA

Plantejar-te un erasmus indiscutiblement comporta establir una sèrie de coses que vols fer en el país corresponent. Una mena de llista imaginària o no que intentes complir en un temps determinat.
En el cas de la meva llista, aquesta setmana s'ha escurçat.
Primer de tot us escriuré sobre el "get together day" que va tenir lloc el dimarts (em sap greu perquè no tinc fotografies del dia, una llàstima).
Els estudiants d'aquí són tant enrotllats que ens van organitzar una trobada a tots els erasmus de la regió de Satakunta.
Primer de tot i de bon matí vam estar a la Universitat de Rauma. Ens van fer unes quantes xerrades sobre Finlàndia i el fet de ser estudiant aquí. En acabar vam dinar a la universitat.
Més tard ens van portar amb autocar fins a una caseta al costat d'un llac. Ens tenien preparada una gimkana amb 10 proves, molt divertit. Llàstima que plovisquejava, però igualment res ens va aturar de passar-nos-ho bé, i més sabent que després ens tenien preparada una sauna!
Així va ser, mentre uns preparaven la sauna els altres escalfaven unes quantes "suomalainen makkaraa" (salsitxes fineses). Després de fer el mos ens vam canviar i vinga, tots/es a suar dins la gran sauna! El millor eren els descansos de la sauna perquè ens tiràvem al llac.
L'aigua estava molt més freda que el primer cop que ho havia fet durant el mes d'agost. "Controla la respiració" em deien. I realment ho vaig fer i vaig aconseguir estar una bona estona dins l'aigua. Fins i tot vaig ser prou valenta per posar-me a nedar. Era molt curiós perquè quan notava que estava al límit de calor dins la sauna sortia a fora amb biquini i no tenia fred. Quan em posava dins l'aigua sabia i notava que estava gelada però no tenia la sensació de fred. També pot ser que enganyés la meva ment, perquè quan em tocava la pell era com si tingués milions de petites agulles clavades. Ara, quan ja en tenia prou de l'aigua gelada entrava a la sauna i no la trobava calenta. Vaig passar quatre vegades d'extrem a extrem de temperatura. Era una sensació nova. Després vam menjar una pizza i una "pulla" (postre finès). Va ser un dia rodó.
L'endemà anava a pràctiques sentint-me una mica més finesa, i al acabar vam anar al cinema a veure "city of bones". El cinema és petit però hi havia força gent per ser un dimecres qualsevol. Aquí les pel·lícules no estan doblades i s'agraeix.
El dijous va ser el dia de la festa. Aquesta nit qui volgués tenia la opció de disfressar-se d'algun ofici. I clar, les estudiants més orgulloses de fer infermeria vam agafar quatre tonteries de l'hospital i ens vam mig disfressar uns quants. L'stamp de la festa és aquest.

Per l'ocasió vam veure vodka suomi. El més barat (14€!), sense dosificador, però he d'admetre que està força bé.

Tot i que sense cap mena de dubte el millor de la nit va ser conèixer els primers nois finesos! I un d'ells perquè portava la samarreta del barça! Dos dels nois son estudiants de cuina. Espero que s'animin i algun dia ens preparin un plat típic del país.













I bé, arriba el dissabte i amb ell el millor de la setmana.
Al matí a Rauma es va organitzar un mercat enorme. Tothom l'esperava perquè només es fa un cop a l'any.

Fent salmó fumat

No sé el nom d'aquest menjar, però són ametlles amb mel i canyella. Estan molt bones i en vam comprar una bossa.

Per quan arribi el fred... (no els vam comprar eh!!)

Quan vam acabar de passejar pel mercat ja ho teníem tot preparat per a canviar-nos i anar a veure un partit de hockey gel!

Amb els pantalons verds d'estudiants (ens els van deixar) entres gratis als partits.

Hi havia molt d'ambient. Em va encantar estar allà dins. Es nota que és l'esport més seguit de Finlàndia. La majoria de la gent animava i hi havia tambors i tot. El partit era Hèlsinki-Rauma, i va guanyar Rauma!

Curiositats: Dins de la Universitat els estudiants disposen d'una sala de joc lliure on hi ha playstation, billar, televisió, sofàs...
Cançó: "Little one". Lucy Schwartz

NO PARLO FINÉS PERÒ SI VOLS ET PUNXO

Ja porto més d'un mes aquí a Finlàndia. Vaja, m'havien advertit que el temps passa molt ràpid, però no m'imaginava que tant. Tot i així, quan miro enrere m'adono que he fet moltíssimes coses i estic aprenent molt.
Suposo que la majoria de vosaltres us pregunteu què és de mi i les meves pràctiques. He sobreviscut! Anava una mica encuriosida i alhora acollonida pel que em pogués trobar. Després de la primera setmana, però, puc dir que m'he pogut adaptar i he trobat el meu lloc on encaixo. Va, us ho explicaré amb més detall.
El primer dia que vaig arribar em van donar les claus de l'hospital i em van portar als vestidors on hi ha centenars d'uniformes de totes les talles (l'uniforme d'emergències és blau) i em van presentar a una infermera. "Aquesta serà la teva infermera avui" (he tingut 6 infermeres diferents en 5 dies, per tornar-se boja). La distribució de la meva unitat és diferent a la que havia vist a Barcelona. Tres sales amb 4 o 5 llits, una infermera per cada sala i el metge treballant colze a colze amb la infermera (el primer dia vaig confondre un metge per un infermer!). Les urgències estan a la mateixa unitat però en una altra sala, on treballen juntament la infermera i el metge. Després hi ha varies infermeres treballant en la part de "triage".
Els primers dies anava una mica perduda perquè tot era nou. Tenia la sensació que només seguia la infermera amunt i avall i jo mateixa no em deixava anar. Però un cop apreses les coses bàsiques estic orgullosa perquè he fet coses per mi mateixa. He posat varius catèters, una sonda, he fet centenars d'electrocardiogrames (utilitzant programes que només estan en finès!), he fet de zeladora portant pacients a les sales de rajos X... etcètera. El millor de tot, però, és que m'hagin deixat sola preparant medicació i administar-la al pacient. El que he trobat més sorprenent és que després ningú m'ha vingut a observar si l'havia preparat bé, simplement es fien de mi. Aquest bot de confiança m'ha fet créixer. Tot i això, per a mi el més difícil no és el fet de preparar la dosis, sinó anar al pacient i donar-li.
L'idioma és el principal problema. Moltes vegades em sento impotent de no poder comunicar-me amb el pacient. Les coses bàsiques amb moviments de mans i cap t'expliques. Però em perdo el que per a mi és el més important de la infermeria que és la comunicació de les necessitats, perquè sóc incapaç d'accedir-hi.
Un dia em vaig aprendre una frase de memòria; "Onko teillä kipuja?" (Do you have pain?). La vaig posar en pràctica de seguida amb alguns pacients. El "ei" (no) l'entenia de seguida. El "joo" (si) també. Ara, el "joo" seguit de l'explicació del tipus de dolor, la senyalització de la zona, l'especificació del moment en que li fa mal, quan fa així, o aixà.... I tu només pots somriure i dir "En puhun suomea" (no parlo finès). I l'altre contesta "ah" seguit d'una altre frase en finès. Somric. "One moment, I am going to look for a finnish nurse". I clar, el pacient no enten l'anglès, així que et mira amb cara de "qué me estás contando?". En aquests moments em sento molt inútil. I sé que no puc fer res contra això. Així que de moment vaig escoltant atenta el que em diuen, amb l'esperança d'entendre alguna cosa. Per donar la medicació, però, dic "Lääket" (medicina). Llavors ja et comprenen. Després dic "vesi?" (aigua). Vaig parlant amb indio, però com a mínim intento fer-me entendre. Que t'arribi un pacient parlant en anglès no és molt freqüent, però quan passa és un miracle, llavors em fan anar a parlar amb ell.

Coses que trobo diferents:
- Hi ha 40 infermers/es treballant a la planta d'emergències repartides entre torns de matí, tarda i nit.
- Les gasometries arterials les fan només els metges/esses.
- Les extraccions de sang només les fan el personal de laboratori.
- No hi ha zeladors (en aquest hospital).
- El zulo és gran, té sofàs, televisió, microones, nevera, tasses i gots, plats, taquilles, revistes... Molt còmode. Tant que avui he dinat descalça.
- Els pacients els dutxen un cop a la setmana (trobo que és desagradable).
- Es posen guans per a canviar la roba del pacient i no per a posar un catèter (contradictori, no?)
- Cada pacient té el seu esfingomanòmetre i el seu pulsimetre (i no només un que va rondant per la unitat)
- A l'hospital fa fred. Així que agafo les camises de màniga llarga que també utilitzen els pacients. Vaig molt trendy, són de diferents colors depenent la talla.
- Trobar-se amb silencis quan és l'hora del dinar. He arribat a estar cinc persones dinant en una mateixa taula i ningú diu res. És estrany, però no sé per què no els trobo incòmodes.

Coses que trobo similars:
- Els noms dels fàrmacs són semblats.
- El material és el mateix.
- Les urgències (aquí i a la conchinchina) són lentes.
- Malauradament també estan eliminant unitats a l'hospital. Corren rumors que el volen tancar i centrar l'atenció sanitària en ciutats més grans. És un tema que he escoltat forces vegades, estan cremats. Els centres sanitaris són una necessitat. La gent haurà de fer un trajecte de 40km quan necessiti atenció sanitària? És escandalós.

Curiositats: Estant a l'hospital m'he adonat que hi ha moltes maneres de saludar. Cada dia vaig variant. "Hyvää päivää", "päivää", "moi", "terve", "hei", "moro", "hyvää huomenta", "huomenta".
Cançó: "Zumba". Don Omar (M'he apuntat en un gimnàs i vaig a classes de Zumba. Gairebé totes les cançons són en castellà i m'agrada saber que segurament sóc la única que les entén)

ELS DIES QUE FA BON TEMPS

Quan hi ha dies així a Finlàndia s'han d'aprofitar. Durant aquest mes he pogut observar que el temps es va alternant. Un dia està tot gris i necessites vestir-te amb jaqueta i guans, i el següent et sorprèn despertar-te amb rajos de sol sobre la cara i una caloreta que et permet anar tan sols amb una samarreta de màniga llarga. El temps està indecís. 

Avui a la tarda hem quedat amb dues noies finlandeses. Com que els hi haviem comentat que ens encantaven les cases de Rauma van decidir portar-nos dins d'una. 
Aquestes fotografies són algunes parts de la casa d'una de les noies finlandeses, construida al 1700.

El menjador

La sala d'estar

El jardí

La mare de l'estudiant ens ha regalat bosses plenes de fruites dels seus arbres. Aquí les fruites són més petites que a Barcelona. La fruita del mig és una poma, que més aviat sembla una pometa. La de la dreta és una maduixa, que he d'admetre que m'agraden més que les que he menjat fins ara. La de l'esquerra atenció perquè és una pruna! I és tan gran com una cirera.

Després ens han portat a la torre de l'aigua, des d'on es pot veure tot Rauma.

Per últim hem anat al mar i hem vist una dona banyant-se. Us recordo que l'aigua NO està calenta.

Ah! Per si el finès no era prou difícil avui ens han explicat que hi ha molts dialectes i sovint els costa entendre's entre persones que són de diferents ciutats! Per tant desisteixo. He posat punt i final al meu objectiu d'aprendre un nivell elemental de finès. Em limitaré a aprendre quatre frases rellevants.

Per últim afegeixo que demà ja començo les meves pràctiques a l'hospital. El primer mes estaré a emergències. Em té molt intrigada. Tinc ganes de conèixer els meus companys/es i la dinàmica de l'hospital. I sobretot com m'ho faré per sobreviure en un hospital on més de la meitat de les persones només parlen finès. Serà divertit.

Curiositat: Els fruits secs van a preu d'or. Ahir em vaig escandalitzar en el supermercat. Una bosseta petita d'ametlles 2,50€. Tenia moltes ganes de menjar fruits secs així que la vaig comprar. Però les anous i els anacards... Ni una bossa baixa de 5€. Se m'ha acabat el super postre de yogurt amb anous, quina murga.
Cançó: Avui us deixaré una cançó finesa que aquí és un hit. L'escolto per tot arreu i tantes vegades al dia que potser m'acabo aprenent la lletra i tot. "Cheek". Timantit

QUATRE PARAULES

M'agradaria parlar-vos sobre aquesta setmana des d'un punt de vista més personal. Ha estat la primera setmana que he estat a Rauma. Tot és nou per a mi. Tinc una nova casa on viure, un nou entorn, gent diferent, universitat nova...
Els primers dies em sentia una mica "fora de lloc", però crec que ara ja començo a adaptar-m'hi.
El fet que crec que ha potenciat més aquest canvi ha estat compartir la setmana amb el grup de fineses de soteekki i sentir que pertanys a un grup. Estar de 8h a 16h cada dia en una habitació inevitablement crea contacte. He tingut l'oportunitat de conèixer aquestes noies. Això m'ha fet veure algunes diferències culturals i de comportament, però que ara tampoc m'interessa especificar.
El que m'agradaria comentar-vos és aquesta setmana gràcies a tenir nous contactes he assistit a una classe de ballet. Ho vaig trobar magnífic. És una cosa que sempre havia vist en pel·lícules i en directe tot guanya més.
A més a més, una noia finesa em va convidar a casa seva a fer una "pre-party". Erem un grupet de vuit noies, entre les quals cinc d'elles eren fineses. Vaig poder veure una casa per dins i parlar de les diferències culturals entre Espanya i Finlàndia. Elles bebien sidra i nosaltres cervesa.
Vam sortir de festa plegades a aquest esdeveniment. I he de dir que no ballen.

Una de les noies és de Tampere i em va convidar a portar-m'hi demà en cotxe i passar tot el cap de setmana. Després de pensar-ho molt he hagut de renunciar. Porto una setmana molt moguda i necessito descansar. Dilluns que ve començo les pràctiques de debò. Espero poder tenir una altra oportunitat.
Per últim he d'afegir que demà m'apuntaré a un gimnàs. No he trobat un bon lloc per còrrer i necessito moure el cos, perquè sinó ho faig em noto apagada.
Cançó: "Wake me up". Avicii
Curiositat: Els estudiants de SAMK surten tots de festa amb els mateixos pantalons (uns que es compren a la universitat que semblen de paleta). Hi ha de diferents colors. Si estudies salut són verds, si estudies logística són vermells, si estudies enginyeria blaus... Per cada festa que van s'hi enganxen una enganxina de tela com els boyskouts.

NO ÉS FÀCIL DEFINIR SOTEEKKI

Ja torno a ser aquí. Si no he escrit fins ara no ha estat perquè no em vingués de gust, sinó perquè no he trobat el temps necessari per explicar-vos tot el que he fet aquests dies. Això en gran part m'alegra, perquè vol dir que he estat ben entretinguda.
Demà ja és divendres, l'últim dia que estaré a Soteekki. Ara ve la gran pregunta. Què és soteekki? Ja és hora que us ho expliqui. Tot i que no serà fàcil ja que és un concepte nou per a mi i n'estic gairebé segura que per a vosaltres també.
Soteekki és un servei que existeix a la regió de Satakunta des de fa 5 anys i té com a objectiu oferir diferents serveis a la comunitat. Quins serveis? Es fan visites domiciliàries a persones per a controlar que estan bé, s'acompanya a gent gran que està en residències a fer passejos, es creen taules d'exercicis per a determinats grups de població, organitzen xerrades per explicar problemes de salut, es dissenyen dietes específiques... Tot està ideat amb l'únic objectiu de potenciar la salut de la població. 
Només hi participen estudiants.Tots i totes les estudiants de la facultat de salut han de fer un mes de pràctiques en aquest centre. Això els permet aprendre a treballar en equip, desenvolupar la creativitat, organitzar la feina, posar en pràctica els coneixements adquirits...
Soteekki està situat a la universitat de SAMK, en el campus Kanalikampus.

 



Com es treballa? Les persones que estan interessades en aquests serveis acudeixen a soteekki. El grup està compost per dotze estudiants. Cada matí es fan reunions amb el cap (que no el veuen com un "jefe" que diu el que s'ha de fer, sinó com a un líder que valora les opcions que hi ha sobre la taula i dóna al vist i plau per dur-les a terme) i parlen sobre els casos. Em xoca molt veure que l'ambient en aquestes reunions és tant relaxat. Algunes es descalçen, altres fan mitja... 
Trobo que és interessant el feed-back que es crea entre la població i sotekki, ja que la gent necessita aquest tipus de serveis i nosaltres necessitem aquests casos per a poder aprendre a dissenyar les resolucions de manera conjunta i organitzada.
M'he sentit molt còmode aquests dies. Les noies són totes molt simpàtiques i t'ajuden sempre que els hi ho demanes. Són molt atentes i s'interessen per a tu. 
Aquesta setmana a nosaltres també se'ns han encomenat algunes tasques senzilles (en gran part perquè no sabem finès) i també hem acompanyat a altres estudiants a fer les seves. Això m'ha permés veure una casa finesa per dins, entrar en una residència... I el més extravegant de tot, ajudar a muntar un aniversari saludable! Si, si... El tema principal d'aquesta setmana ha estat la cel·lebració de la festa d'una nena que feia nou anys.

Preparant la decoració

La taula parada per les criatures. Després de les activitats han estat menjant el pica pica amb tranquil·litat i sense fer escàndol. Semblava mentida que hi haguèssin 17 nens dins aquella sala.

Així és com ens cuidem les infermeres.

La festa s'ha fet a la mateixa universitat. Era una "jungle party". Per això ens hem pintat la cara de diversos animals. Hem decorat tot un pis i hem muntar tot de jocs per a les criatures. Per què ho prepara soteekki? Doncs gaire bé no ho sé. Suposo que és una promoció de joc actiu i participatiu, sense competència entre nens/es, joc "salutable". Però no sé que hi tenim a veure les infermeres amb les festes d'aniversari... Però ha estat entretingut.
Malgrat això, la setmana que ve ja s'ha acabat pintar-se la cara, dibuixar animals i retallar floretes. El pròxim dilluns començo les meves pràctiques a l'hospital. Tinc moltes ganes de veure el que m'espera...

SUMMER ENDING

Ja feia dies que se sentien veus que parlaven de la festa "Summer Ending", on tal com indica el nom se celebra per acomiadar les hores de sol i el bon temps.
Vam anar amb bicicleta fins a la platja, i quan vam arribar ens vam trobar amb aquesta vista. Impressionant.

Hi havia molts grupets de gent dispersos per la platja. Hi havia persones de totes les edats. Moltes d'elles tiraven petards i coets. Em va recordar una mica Sant Joan.
Estava ple de caravanes, la majoria aparcades expressament per a l'ocasió.

Hi havia música en directe, i es llençaven focs artificials. Com que teníem una mica de gana vam compartir una pizza i la vam menjar escoltant música en directe.



Va ser molt bonic estar allà una estona, però aviat ens va agafar molt de fred (efectivament l'estiu s'ha acabat). Així que vam decidir agafar les bicis i tornar a la ciutat.
Vam parar en un bar a prendre una cervesa i allà vam conèixer un grupet d'erasmus que estudien economia. Després vam decidir anar a una discoteca tots plegats.
La discoteca era petitona i la música era comercial, com a tot arreu. Vam passar una bona estona. El millor va ser descobrir que hi havia un karaoke dins la discoteca. Evidentment no vam cantar perquè totes les cançons estaven en finès. Però ens vam quedar una estona allà contemplant l'espectacle.
P.D. Avui ja hem posat la nostra tercera rentadora, som unes cracks! (cal deixar clar que les tres érem unes novates)
Cançó: "Blurred lines". Robin Thicke

LA MEVA NOVA CASA

La ciutat de Rauma

Algunes persones m'han preguntat com és la meva residència. Així que avui dedicaré aquest post a explicar-vos-ho.
La nostra residència està just al costat de l'hospital de Rauma i de la Universitat d'infermeria. Això està molt bé cada matí no haurem de fer un llarg trajecte per anar a fer les pràctiques.
Aquest és el passadís on estan les nostres habitacions. I em direu el que vulgueu, però sembla un hospital.

Cada planta comparteix lavabo, dutxa i cuina. Encara no sabem quanta gent hi viu, només ens ha delaitat la presència un home que es passa tot el dia fumant. Especulem que durant la setmana hi viuen persones que treballen a l'hospital, ja que hi ha menjar a la nevera. Ja ho anirem veient, però. El que està clar és que no hi ha gent d'erasmus. De fet és com si aquesta part de la residència fos només nostra. Deixem les portes obertes, anem passant d'habitació a habitació...
Les habitacions són individuals i més grans del que em pensava. Tinc espai per posar totes les meves coses. El color de la paret és un beix una mica lleig, però estic buscant un mega pòster per animar l'espai.

La meva taula (amb la llum comprada en una botiga de segona ma de Rauma), i una televisió que ara per ara no sé com funciona, així que de moment la tinc de decoració.

Fixeu-vos en la prestatgeria de sota que està ple de menjar que vaig portar de casa. Sopes, oli, embotit... La veritat és que al supermercat pots trobar moltes coses, però pel meu gust hi manca l'embotit. No hi ha gaire varietat, i per a mi tots fan un gust molt similar.

Ja tinc bicicleta!!! La vaig comprar a la botiga de segona ma, i quan acabi l'erasmus la tornaré a revendre. És molt xula! Si pogués m'he l'enduria a Barcelona. Només té un inconvenient; Es frena amb els pedals...